Més enllà de les glaceres: el gel ocult dels Pirineus, amenaçat per l’escalfament climàtic
Quan es parla del gel dels Pirineus, sovint es pensa en les glaceres que encara sobreviuen als cims més elevats. Però una part del gel de l’alta muntanya s’amaga sota la superfície, entre les roques i els sediments. És el cas del permafrost, el terreny que es manté congelat durant almenys dos anys consecutius i que pot contenir gel al seu interior. Invisible des de l’exterior, aquest gel subterrani és un dels elements que condicionen la dinàmica de l’alta muntanya i que poden veure’s afectats per l’escalfament climàtic.
Per conèixer millor la presència d’aquest gel subterrani i entendre com respon a l’escalfament climàtic, el projecte científic transfronterer Permapyrenees ha reunit equips de recerca de Catalunya, Aragó, Andorra i França. Liderat per la Universitat de Barcelona (UB), el projecte compta amb la participació de la Kilian Jornet Foundation, Andorra Recerca + Innovació (AR+I), el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), l’Institut Pirinenc d’Ecologia del CSIC (IPE-CSIC), el centre francès CEREMA i la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD). La iniciativa està cofinançada per la Unió Europea a través del programa Interreg POCTEFA.
La recerca s’ha desenvolupat en diferents sectors de l’alta muntanya pirinenca, amb estudis i perforacions a Besiberri, el circ de Pessons (Clots de la Menera), el Vignemale, Ardiden, el Mont Perdut, la Pica d’Estats i la Maladeta. Mitjançant perforacions de fins a 15 metres de profunditat, mesures de temperatura, prospeccions geofísiques i observacions per satèl·lit, els equips han investigat la distribució del permafrost, les característiques del gel subterrani i els possibles efectes de la seva degradació.
Un gel subterrani especialment vulnerable
Un dels resultats més rellevants del projecte és que, en diversos sectors estudiats, la temperatura del terreny es troba molt a prop dels 0 °C, fet que situa el permafrost en una situació de vulnerabilitat davant l’escalfament climàtic. A Besiberri, per exemple, s’han registrat temperatures pràcticament de 0 °C a partir dels 3,5 metres de profunditat. Aquestes condicions evidencien la proximitat del subsòl al seu llindar de congelació i la seva sensibilitat davant petits increments de temperatura, tot i que encara no es disposa de sèries temporals prou llargues per quantificar-ne l’evolució.
La recerca ha confirmat també la presència de permafrost en parets rocoses d’alta muntanya, com les de l’Aneto i el Vignemale, i ha identificat indicis de gel enterrat sota acumulacions de blocs rocosos. En alguns antics circs glacials, aquest gel podria tenir un origen glacial i haver quedat preservat sota gruixudes capes de materials rocosos.
Un dels exemples més significatius es troba als Clots de la Menera, a Andorra, entre els 2.400 i els 2.500 metres d’altitud, on un estudi liderat per l’equip de la UB, amb participació d’AR+I, ha identificat masses de gel enterrat que s’han mantingut preservades malgrat les condicions actuals d’escalfament. El descobriment evidencia que el gel subterrani pot persistir en indrets on, per les condicions climàtiques, no s'esperaria necessàriament trobar-lo.
«Durant molts anys, el permafrost ha estat un dels grans desconeguts dels Pirineus. Ara sabem que és més complex i probablement més extens del que pensàvem», explica Marc Oliva, investigador de la UB i coordinador científic de Permapyrenees. «Però també sabem que en molts indrets es troba molt a prop del llindar de desaparició. Entendre com evoluciona és fonamental per anticipar els canvis que experimentarà l’alta muntanya durant les pròximes dècades».
Els resultats també evidencien que el permafrost no es distribueix únicament en funció de l’altitud. Tot i que s’ha localitzat generalment a partir dels 2.800 metres en condicions favorables, i en algunes glaceres rocalloses a partir dels 2.500 metres, factors com l’orientació dels vessants, la geologia i les característiques del relleu també en condicionen la presència. La seva distribució és, per tant, molt més irregular i complexa del que es podria deduir únicament a partir de l’altitud o de la temperatura de l’aire.
Un paisatge que continua en moviment
La dinàmica del gel subterrani també es manifesta en les glaceres rocalloses, formacions de blocs que poden contenir gel al seu interior i que es desplacen lentament pendent avall. Un inventari recent a l’Alta Noguera Pallaresa ha identificat 230 glaceres rocalloses i 130 lòbuls de protalus, distribuïts en diferents sectors de l’alta muntanya. Entre les formacions estudiades, 39 presenten moviments residuals, generalment d’entre 1 i 3 centímetres anuals, amb alguns registres propers als 6 centímetres anuals.
Aquestes observacions permeten constatar que el terreny d’alta muntanya no és estàtic i que algunes de les seves formacions continuen evolucionant. Tot i que aquests moviments no confirmen per si mateixos la presència de permafrost ni permeten atribuir-ne la causa directament a l’escalfament climàtic, constitueixen una informació rellevant per comprendre la dinàmica del paisatge pirinenc.
Una xarxa per seguir-ne l’evolució
Un dels principals llegats de Permapyrenees és la infraestructura de monitorització establerta en sis massissos: Vignemale-Ardiden, Mont Perdut, Maladeta-Aneto, Besiberri, Pica d’Estats i Pessons-Menera. Aquesta xarxa permetrà continuar registrant les temperatures del terreny i estudiar com evoluciona el permafrost al llarg dels pròxims anys.
L’objectiu és generar sèries temporals que permetin quantificar els canvis en la temperatura i l’estat del subsòl, identificar els sectors més vulnerables i comprendre millor la relació entre la degradació del gel subterrani i la dinàmica dels vessants.
Aquesta informació contribuirà a millorar el coneixement dels processos que afecten l’alta muntanya i a comprendre millor els riscos potencialment associats a la degradació del permafrost, com la inestabilitat dels vessants i els despreniments de roques. En un context d’escalfament climàtic, conèixer aquest gel invisible serà cada vegada més important per entendre com evolucionen els Pirineus.